Avui, remenant pels webs, hem tornat a trobar les pàgines de campanya de la candidata Ripoll al rectorat de la UAB, en aquell llunyà 2008. Profètic, ens ha semblat, aquell lema de campanya, on el seu repte esdevenia el nostre futur: ella tenia un repte i nosaltres, un futur?
Passats més de dos anys de desgovern faria somriure, si no espantés, rellegir les seves propostes: defensa de la universitat pública, confiança, comunicació, diàleg, participació, consens, professionalitat, transparència, orientació, EEES, EEI i, fins hi tots, compromís social (no, no és conya).
Des del seu inici hem pogut tastar el veritable esperit de l’equip Ripoll des de la rumorologia i l’actuació arbitrària i, en molts casos insensata; la nova rectora electa per l’aproximadament 2% de l’electorat ja s’acompanyava d’una aura de flagell del PAS. Varem poder apreciar un primer plat de gasiveria quan un vicerector reconvertit en gerent va intentar manllevar 325€ a cadascun dels membres del PAS-L. El plat fort va ser un retall salarial del 5% a tota la plantilla, de forma lineal, i sense cap intent de negociació en la seva aplicació amb els representants dels treballadors. Entretant, alguns asseguraven sentir les riallades de la rectora entre bambolines; confiança, comunicació, diàleg i participació?
Tot això vestit amb una cobertura de PRIM que intentà amanir el festival amb un laminat constant de drets laborals de la plantilla, així com pressionar econòmicament a tota la comunitat universitària: aparcaments de pagament, pujada dels preus de matrícula, retirada de l’ajut menjador, desaparició de l’ajut als transports, liquidació de matrícules gratuïtes… Tot un exemple de compromís social.
Però quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. La nova Generalitat va desenterrar la destral de guerra contra el sector públic. Les cames de l’equip varen començar tremolar doncs el 2% és un feble suport quan les coses van maldades.
Amb la seva voluntat de confiança, diàleg, participació i consens, el rectorat i la gerència varen continuar fent amics a les postres, aturant el procés de carrera laboral del PAS, retallant en formació, recolzant la corrupció dels processos de selecció, aprovant arbitràriament la RLT, fent cas omís a les recomanacions del Claustre, amenaçant amb noves retallades salarials, posant en risc el lloc de treball dels interins, permeten l’acomiadament de membres del PAS amb contracte indefinit. Però mai demanant excuses, mai reconeixent errors, mai defensant els interessos del conjunt de la comunitat, mai assumint la defensa de la institució, mai fent un gest de renuncia dels seus privilegis: incapaç de marcar lideratge, sense projecte polític, sense uns objectius clars i definits que puguin ser compartits per la majoria.
Ara, des de la solitud del seu cotxe oficial, perduda en la immensitat del seu despatx, aïllada pel seu estol de tècnics, secretaris i càrrecs de lliure designació, incapaç de crear complicitats i havent minat tots els ponts de diàleg amb la representació de la comunitat, ens demana ajut per aquests temps difícils; perquè l’actual situació l’hem d’arreglar entre tots.
I pensem que seria, per part nostra, molt roí desatendre aquesta petició. Estem disposats a ajudar-te, Ana. Tenim guardades al local caixes, moltes caixes de cartró i un rotlle de cinta adhesiva: t’ajudarem a omplir les caixes i a carregar-les a l’ascensor, o nosaltres mateixos les baixarem per l’escala. Per les mudances no cal que contractis cap empresa externa, nosaltres mateixos les farem de bon grat. Buidarem el teu despatx i ho deixarem tot ordenat a l’Àrea de Tecnologia i Arquitectura de Computadors. Amb l’estalvi potser no caldrà acomiadar ningú aquest mes. Obrirem les finestres per ventilar el despatx del rectorat, deixarem entrar un nova primavera. Et direm adéu…, i treballarem pel renaixement d’una nova UAB, que molt ho necessita.
Que tinguis sort, Ana, i que la vida et dongui un camí… ben llarg.
Koki Gassiot
Totes i tots ens hi juguem molt en aquestes eleccions: escollir els qui ens representaran davant del pitjor atac que mai hem rebut els treballadors/es de la UAB contra els nostres drets. Davant d’això, la Secció sindical dels CAU fem una crida a la participació en la jornada electoral per a donar la màxima legitimació al nou Comitè d’Empresa que haurà de fer front a la pitjor patronal mai somiada.
